Mesures de prevenció

Per a finalitzar les entrades sobre els riscos psicosocials, parlarem de les mesures de prevenció, que són realment importants, per això sempre s'ha dit que és millor previndre que curar... Una vegada avaluats els riscos psicosocials, és important prendre mesures de prevenció per a evitar si és possible que les  condicions de risc psicosocials del lloc de treball danyen la salud.

Entre les mesures a adoptar sobre l’organització de la empresa podem anomenar, entre altres, la racionalització de les tasques, eliminar la competitivitat entre companys i/o departaments, incrementar les oportunitats de desenvolupament d’habilitats i coneixements, evitant el treball repetitiu i monòton i organitzar amb cura els temps de treball i descans. També el promoure habilitats directives no autoritàries i fomentar la transparència organizativa.

Respecte a les mesures sobre els treballadors i les treballadores, seria interessant potenciar la participació d’estos en les decisions relacionades amb les feines a realitzar, eradicar la discriminació per sexe, edat, ètnia o de qualsevol altra mena, garantir el respecte i el tracte just i incentivar el treball ben fet. Altres mesures que podrien aplicar són tallers de relaxació i programes d’assistència per psicòlegs en casos de problemes personals i finalment facilitar la conciliació entre vida laboral i familiar.

Imatge de Pixabay

Per últim, mesures sobre el lloc de treball entre les quals es trobarien el control del ambient de treball controlant el soroll, temperatura i humitat, i també la millora d’equipaments.

Com a cloenda dir que no totes els treballadors i les treballadores exposades als mateixos factors de risc psicosocials patiran els mateixos efectes ni es manifestaran de la mateixa forma ni amb la mateixa intensitat, el que reflectix la importància de les característiques i personalitat de les persones afectades.

“Burnout” o síndrome del cremat

Per veure-la en gran, fes un click.

El terme “burnout” es referix a un situació semblant a l’estrés, i se sol traduir per “estar cremat”, també com síndrome del cremat o d’esgotament professional. 

És un estat d’esgotament físic i mental que es produeix entre treballadors que normalment estan amb contacte amb altres persones, que per les seues característiques són subjectes d’ajuda, i realitzen tasques de gran implicació emocional com per exemple infermeres, treballadors d’emergències, psicòlegs, professors, assistents socials, i sorgix en veure el professional defraudades les seues expectatives i veure’s impossibilitat de modificar la situació laboral i de poder posar en pràctica les seues idees respecte a la manera com ha de ser duta a terme la seua feina.

És un estrés de caràcter crònic que s’experimenta en l’àmbit laboral. També es coneix com a estrés sostingut, però, a diferència de l’estrés, pot afectar a persones que estaven inicialment molt implicades en el seu treball i pot esdevenir crònic.

Provoca desmotivació, irritabilitat i hostilitat cap a les persones per les quals es treballa, produint-se una despersonalització o deshumanització envers els usuaris manifestada per actituds indiferència, de menyspreu, absència d’empatia i cinisme. La feina no té fi i, tot i que es fa tot per complir amb els compromisos, el treball mai s’acaba. Per a la persona que ho patix, el que anteriorment era motiu d’alegria ara no ho és, perd la capacitat de gaudir.

També produix al treballador afectat la percepció d’eficàcia reduïda, de no ser prou adequat per a la feina, amb baixa autoestima i sentiments d’incompetència.

La imatge que acompanya al text és una infografia d'elaboració pròpia realitzada amb Canva, una app molt senzilla que, per mitjà de plantilles, permet elaborar tot tipus d'imatges il·lustratives. Pot ser molt útil per a elaborar material docent, o per a demanar als alumnes que ho utilitzen per als seus treballs escolars.

L'avaluació dels riscos psicosocials

Hui dedicarem la entrada a una part molt important dins dels riscos psicosocials: l'avaluació.

Els riscos psicosocials generen problemes en les relacions humanes entre treballadors, no son tan evidents com els riscos físics que donen problemes d’integritat física (accidents laborals), ni tan pròxims i, per això són més difícils de prevenir si tenim en compte que el treball és realitzat per persones amb unes motivacions, capacitats i expectatives específiques.

A més a més, aquesta dificultat de mesurar i d’establir-ne la relació causa/efecte sobre la salut dels riscos psicosocials, tenen l’origen en condicions de treball deficients, en les característiques personals dels treballadors i de les treballadores, i en la tasca a desenvolupar, afectant la salut de les persones psicològicament , fisiològicament i socialment.

Imatge de Pixabay

Malgrat això, l’avaluació de riscos psicosocials se seguix considerant com la millor forma de combatre’ls sent un pas imprescindible per a detectar, prevenir i corregir les possibles situacions relacionades amb els riscos psicosocials. Es tracta d’una avaluació de múltiples factors, que té en compte aspectes de la tasca, característiques individuals i de grups de les persones l’organització del treball, l’ambient, etc. Els riscos han de ser avaluats i gestionats.

Hem de tenir en compte que un dels eixos fonamentals de la gestió de riscos psicosocials és la implicació dels treballadors en tot el procés. És necessari sensibilitzar, formar als treballadors i aconseguir la seua participació per a una adequada gestió dels riscos psicosocials. La clau és realitzar un enfocament participatiu en el qual empresaris, directius i treballadors s’involucren totalment en la gestió dels  riscos psicosocials.

Conductes que confonen

Com va el dia? 😉

Hui parlarem de conductes que no es considerarien acaçament moral, encara que no per això no puguen considerar-se com a factors de riscos psicosocials. No establirem un llistat tancat, sinó una relació de situacions que poden portar a confusió i a la que poden afegir-se moltes altres.

Imatge de Pixabay

Així doncs, l’estil de lideratge autoritari o dominador i excessivament exigent amb els treballadors i treballadores, no pot considerar-se mobbing ja que no discrimina, però hem de dir que aquest estil de comandament pot ser caldo de cultiu de situacions de risc psicosocial. Tampoc la sobrecàrrega de treball a causa d’una mala organització, ni la infracàrrega per el mateix motiu. Els conflictes interpersonals per l’existència de grups amb interessos i objectius diferents i, molts cops, contraposats. Per això no serien considerats com símptomes d’assetjament avaluacions explícites de la feina i les crítiques constructives, o l’aïllament derivat del lloc de treball o tasca a desenvolupar la feina.

Com la pròpia definició de mobbing indica, per a considerar que existisca acaçament moral és necessària la repetició prolongada en el temps dels actes d’acaçament, per això un acte singular com un canvi justificat de lloc, una discussió o una sanció concreta, puntual no es poden considerar acaçament moral.

L'evolució de l'acaçament

Bon dia! ⛅😀

En aquesta entrada descriurem les fases que bàsicament s’observen respecte a l’evolució de l’acaçament moral o psicològic.

En primer lloc apareix la inicial fase de conflicte amb atacs lleus a la víctima d’assetjament que es van intensificant progressivament.

Imatge de Pixabay

En segon lloc tenim la fase d’acaçament psicològic amb conductes violentes i agressions directes. És una fase prolongada perquè la persona afectada normalment no s’adona de què està passant i els companys no implicats, i fins i tot, els encarregats i la direcció de l’empresa se’n solen inhibir i s’abstenen d’intervenir al conflicte, bé per complicitat implícita, bé per por de represàlies, o simplement per comoditat.

En tercer lloc normalment es produirà la fase d’intervenció de l’empresa, que sovint arriba tard, quan la situació ja té greus e importants repercussions per a la persona assetjada, que ha d’afrontar situacions no desitjades com canvis de lloc de treball o baixes successives

Per últim tindrem la fase de exclusió i marginació, que en casos extrems, després d’alternar llargues temporades de baixa amb la feina, la persona pot arribar a deixar el seu lloc de treball, afectada per malalties diverses consegüents a l’acaçament psicològic.

Pechakucha a l'aula

Benvinguts altra vegada! 😃

He estat uns dies sense pujar res al blog, pero en compensació tinc una sorpresa. He elaborat i pujat un Pechakucha al blog per parlar de l’acaçament moral a la feina, que no és un tema nou, però és especialment preocupant l’observació que fan els experts sobre l’augment de situacions d’acaçament moral o mobbing que s’està produint tant en el sector públic com en la empresa privada.

Perquè existisca mobbing s’ha de donar una relació asimètrica de poder entre dues parts, on la part assetjadora té més recursos i suports o una posició superior a la del treballador víctima de l’assetjament. L’acaçament moral es manifesta a través de conductes de violència psicològica (l’estigmatització, la humiliació, l’aïllament social, la crítica, o les conductes hostils adreçades a deixar sense feina o reduir-la) que suposen per a la persona que les pateix un atemptat a la dignitat o a la integritat psíquica, física o moral.

Imatge de Pixabay

Un Pechakucha és un format de presentació creat pels japonesos on s’expliquen 20 diapositives amb una duració de 20 segons cada una. Per tant seria una presentació clara, concisa i dinàmica, ja que tens el temps final limitat a 6:40 minuts i només 20 segons per idea! A més, es pot emprar per a fer una presentació física o fer un vídeo per a projectar, com he fet jo. Per a compartir un vídeo com el meu, la millor plataforma és Youtube, ja que es senzilla i tothom la coneix. Per editar un vídeo, una bona ferramenta és WeVideo, però té uns límits en la versió gratuïta com les marques d’aigua o la capacitat de magatzematge. 

Què et pareix? Divertit, veritat? Si vols veure el Pechakucha que he elaborat per a la unitat didàctica, passa’t per l’apartat de Vídeos. I si vols, també pots suscriure't al meu canal de Youtube a la dreta d'aquest text. 

Ens lleguim promte!

Aprendre sobre l'estrés amb Youtube

Hui toca parlar de com gestionar l'estrés amb un vídeo de Sophia Blasco. La projecció de vídeos en classe, amb plataformes online com Youtube, és una bona ferramenta per a eixir de la rutina, aprendre d'altres professionals i enriquir el contingut.  Per a això és important seleccionar bé el contingut dels mateixos i la seua duració, ja que si són massa llargs l'alumnat pot perdre l'interés. A més, és necessari fer recomanacions als alumnes perquè troben continguts interessants i útils en l'ampli món de Youtube.

📺📼Vos incloc l’enllaç per al visionat del vídeo de Youtube “Gestionem bé el temps”:

En aquest vídeo Sophia Blasco parla sobre la importància de gestionar bé el temps per evitar situacions d’estrés al treball i poder conciliar la vida laboral i familiar.

També parla de la importància d’establir prioritats respecta a quins assumptes son més importants resoldre i l’ordre de resolució. És a dir, com Sophia diu, a qui o a què dediquem la nostra atenció, sense deixar que l’entorn ens governe i assolir els nostres propis objectius evitant la frustració i l’estrés per no poder finalitzar les tasques de la jornada.

Planteja idees respecte a  la necessitat d’actuar a nivell dels riscos psicosocials planificant la nostra tasca diària i establint normes bàsiques que poden tenir alhora un impacte positiu en relació a l’augment del rendiment i de la qualitat  al treball i la millora de les relacions humanes entre les treballadors i treballadores.

Una de les recomanacions fetes per Sophia es agafar el poder per a nosaltres decidir la gestió de l’atenció, establint quan no podem ser interromputs sobre tot si les tasques que estem fent requerixen una especial concentració.

Per últim recomana replantejar-se les rutines davant situacions excepcionals, és a dir, aturar-se i pensar les possibles actuacions per resoldre aquestes situacions amb els mitjans que tenim, i en el seu cas buscar ajuda externa si fora necessari.

Espere que disfruteu del video i que vos resulte d'utilitat.

L'estrés i els símptomes

Després de la entrada d'ahir, és el moment de fer unes reflexions sobre els símptomes associats a l’estrés laboral.

           

D’antuvi, els treballadors que patixen estrès laboral poden arribar a desenvolupar problemes de salut, però com vaig comentar, els efectes negatius sobre el treballador individual, repercutixen també en el seu entorn familiar, en l'organització i en la societat.

Imatge de Pixabay

Els efectes negatius per al treballador individual poden ser psicològics com per exemple els trastorns del son, depressió, ansietat, esgotament, irritabilitat i descoratjament. També els símptomes poden ser de comportament com el alcoholisme, drogues, violència, agressivitat, dificultats de concentració, dificultats per a aprendre noves coses i dificultats per a prendre decisions.

Entre el efectes negatius a nivell de l’organització empresarial podem incloure, entre altres, la disminució del rendiment, l’augment de l’absentisme, problemes disciplinaris, comunicació agressiva, disminució de la qualitat en la producció i l’augment d’accidents i lesions.

En últim lloc i respecte al àmbit social, entre els efectes negatius tindríem l’augment de costos dels serveis sanitaris i la disminució de l’eficiència dels serveis sanitaris. Hem de tindre en compte que l’estrès d’origen laboral és el problema de salut relacionat amb el treball més freqüent, només per darrera del dolor d’esquena.

Per concloure, afegir que l’estrés prolongat per l’exposició als riscos psicosocials a llarg termini, pot provocar en el treballador afectat alteracions respiratòries, immunitàries, cardiovasculars, dermatològiques, musculars i mentals greus.

L'estrés, malaltia laboral

Hui començem amb la matèria i ens centrem en una de les possibles conseqüències o efectes d'estar sotmés als riscos psicosocials, és a dir, un dels síndromes i malalties que poden ocasionar és l'estrés.

Imatge de Pixabay

Podem definir l’estrés com el conjunt de reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i de comportament  produït per una relació problemàtica entre la persona i el seu entorn laboral, les característiques de la tasca a realitzar o la organització del treball que afecta el seu benestar, és a dir, que afecta la raonable harmonia entre les habilitats, motivació, formació, necessitats i expectatives de la persona i les demandes i oportunitats que planteja el seu entorn. L’estrés relacionat amb el treball s’experimenta quan les demandes del seu entorn laboral excedeixen la capacitat del treballador per a controlar-les.

L’origen o causa de l’estrés pot trobar-se en les característiques del lloc de treball, en les relacions laborals, en el rol dins l’organització, en l’estructura i el clima d’organització, la formació per a la seua feina, el control de la seua feina per part del treballador i en la interacció entre temps laboral i vida domèstica.

Els efectes negatius de l’estrés no soles afecten al treballador individual que ho patix, si no també a l’organització empresarial i a societat en general per el augment de costos dels serveis sanitaris.

Fins a la propera entrada 😉

Introducció als riscos psicosocials

Benvinguts al meu blog! 😊

Hui començem aquesta aventura online on parlarem sobre els riscos psicosocials associats al mon laboral.

Imatge de Pixabay

Segons la OIT, a la feina, els factors psicosocials consisteixen en les interaccions entre el treball, el seu medi ambient, la satisfacció en el treball i les condicions de la seua organització, per una banda, i per l’altra, les capacitats dels treballadors, les seues necessitats, la seua cultura i la seua situació personal fora del treball; tot això, a través de les percepcions  i d’experiències, pot influir en la salut i en el rendiment i la satisfacció en el treball.

L’efecte dels factors de risc psicosocial en el benestar  i en la salut dels treballadors pot ser important i pot afectar qualsevol persona, independentment de les responsabilitats que desentrotlle i del lloc de treball concret que ocupe, i els seus efectes poden manifestar-se diferidament en el temps, per tant és complicat relacionar de vegades els efectes amb els factors de risc.

Normalment, per reduir els riscos de seguretat i higiene en el treball, les empreses han sigut obligades per llei a adoptar mesures preventives, però en les empreses també existixen riscos psicosocials que, encara que difícils de mesurar i d’establir-ne la relació causa/efecte sobre la salut, tenen l’origen en una organització del treball deficient i afecten la salut de les persones, fisiològicament, psicològicament i socialment.

En les següents entrades anirem comentant alguns dels riscos psicosocials de forma més específica o comentant articles/vídeos interessants.

Ens llegim!