Mesures de prevenció

Per a finalitzar les entrades sobre els riscos psicosocials, parlarem de les mesures de prevenció, que són realment importants, per això sempre s'ha dit que és millor previndre que curar... Una vegada avaluats els riscos psicosocials, és important prendre mesures de prevenció per a evitar si és possible que les  condicions de risc psicosocials del lloc de treball danyen la salud.

Entre les mesures a adoptar sobre l’organització de la empresa podem anomenar, entre altres, la racionalització de les tasques, eliminar la competitivitat entre companys i/o departaments, incrementar les oportunitats de desenvolupament d’habilitats i coneixements, evitant el treball repetitiu i monòton i organitzar amb cura els temps de treball i descans. També el promoure habilitats directives no autoritàries i fomentar la transparència organizativa.

Respecte a les mesures sobre els treballadors i les treballadores, seria interessant potenciar la participació d’estos en les decisions relacionades amb les feines a realitzar, eradicar la discriminació per sexe, edat, ètnia o de qualsevol altra mena, garantir el respecte i el tracte just i incentivar el treball ben fet. Altres mesures que podrien aplicar són tallers de relaxació i programes d’assistència per psicòlegs en casos de problemes personals i finalment facilitar la conciliació entre vida laboral i familiar.

Imatge de Pixabay

Per últim, mesures sobre el lloc de treball entre les quals es trobarien el control del ambient de treball controlant el soroll, temperatura i humitat, i també la millora d’equipaments.

Com a cloenda dir que no totes els treballadors i les treballadores exposades als mateixos factors de risc psicosocials patiran els mateixos efectes ni es manifestaran de la mateixa forma ni amb la mateixa intensitat, el que reflectix la importància de les característiques i personalitat de les persones afectades.

“Burnout” o síndrome del cremat

Per veure-la en gran, fes un click.

El terme “burnout” es referix a un situació semblant a l’estrés, i se sol traduir per “estar cremat”, també com síndrome del cremat o d’esgotament professional. 

És un estat d’esgotament físic i mental que es produeix entre treballadors que normalment estan amb contacte amb altres persones, que per les seues característiques són subjectes d’ajuda, i realitzen tasques de gran implicació emocional com per exemple infermeres, treballadors d’emergències, psicòlegs, professors, assistents socials, i sorgix en veure el professional defraudades les seues expectatives i veure’s impossibilitat de modificar la situació laboral i de poder posar en pràctica les seues idees respecte a la manera com ha de ser duta a terme la seua feina.

És un estrés de caràcter crònic que s’experimenta en l’àmbit laboral. També es coneix com a estrés sostingut, però, a diferència de l’estrés, pot afectar a persones que estaven inicialment molt implicades en el seu treball i pot esdevenir crònic.

Provoca desmotivació, irritabilitat i hostilitat cap a les persones per les quals es treballa, produint-se una despersonalització o deshumanització envers els usuaris manifestada per actituds indiferència, de menyspreu, absència d’empatia i cinisme. La feina no té fi i, tot i que es fa tot per complir amb els compromisos, el treball mai s’acaba. Per a la persona que ho patix, el que anteriorment era motiu d’alegria ara no ho és, perd la capacitat de gaudir.

També produix al treballador afectat la percepció d’eficàcia reduïda, de no ser prou adequat per a la feina, amb baixa autoestima i sentiments d’incompetència.

La imatge que acompanya al text és una infografia d'elaboració pròpia realitzada amb Canva, una app molt senzilla que, per mitjà de plantilles, permet elaborar tot tipus d'imatges il·lustratives. Pot ser molt útil per a elaborar material docent, o per a demanar als alumnes que ho utilitzen per als seus treballs escolars.